Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Hi ha sigles que incorporen una o més xifres, anomenades sigles alfanumèriques. Per exemple:
R19
G7
La unió d'una inicial o una sigla amb una xifra de vegades es marca amb un guionet:
C-58
1-0
Per decidir si escriure la sigla amb guionet o sense cal tenir en compte les indicacions següents:
? [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació dels articles el i la, i de la preposició de, davantde les sigles sol presentar vacil·la-
cions. Per resoldre aquesta qüestió d'una manera coherent tindrem en compte la pronunciació més
que no la grafia (vegeu l'apartat 6 del capítol «Sigles»). [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic, jurídica: jur.
jurisprudència: jurispr.
jutjat de primera instància: j. de 1a. inst.
laborable: lab.
làmina: làm.
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals: LGTBI
limitada: ltda.
limitat: ltat.
línia d'abonat [...]
Per raons estilístiques, es recomana desglossar les sigles quan apareixen per primera vegada en un text (ja sigui posant la sigla entre parèntesis al darrere de la denominació completa o bé posant la denominació completa entre parèntesis al darrere de la sigla). Per exemple:
Podeu posar-vos en [...]
Davantde manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]